NdP - L’Ajuntament de Pollença presenta l’estudi sobre l’estat del fons marí de la badia de Pollença elaborat per l’associació Arrels Marines

Podria arribar a haver-hi unes 2.375 estructures de fondeig il·legal

Es proposa una millora de la gestió dels fondejos i de l’explotació de la zona

Pollença, 3 de març de 2022. Avui dijous s’ha presentat l’estudi sobre l’estat del fons marí de la badia de Pollença que a finals de l’any 2021 l’Ajuntament de Pollença va encomanar a l’associació Arrels Marines, una organització sense ànim de lucre constituïda el 2020 amb l’objectiu de protegir i preservar la bellesa de la mar balear mitjançant la conservació marina, la consciència ecològica i l’educació ambiental.

L’estudi ha estat presentat per Sebastià Cabanellas i Josep Vives, d’Arrels Marines, el batle de l'Ajuntament de Pollença, Bartomeu Cifre, i la regidora de Turisme, Administració Electrònica i Comunicacions, Medi Ambient i Policia Local, Maria Buades.

Es tracta d’un estudi sobre l’activitat nàutica a la zona interior de la badia de Pollença, així com les seves repercussions ambientals, amb quatre objectius: avaluar l'estat ecològic de la zona interior de la badia de Pollença; avaluar l'impacte ecològic i social de les embarcacions d'esbarjo; avaluar l'impacte dels residus i les estructures de fondeig il·legals; i aportar possibles solucions compatibles amb la realitat de la zona.

La feina de diagnòstic duita a terme per l’equip científic de l’associació ha consistit en fer una sèrie d’immersions a la badia de Pollença, per tal de comptabilitzar el nombre de fondejos i estructures que fan servir les embarcacions que fondegen a la badia. Durant les immersions s’han efectuat diferents transsectes, que han cobert una superfície d’estudi de 12.400 metres quadrats.

Impactes principals

L’estudi identifica cinc impactes principals a la zona d’estudi:

1. Vessaments i filtracions d'aigües residuals

2. Substitució i reposició d'arena

3. Baixa mobilitat oceanogràfica

4. Excés de fondejos i pressió nàutica

5. Excés d'escombraries i de morts

Estructures de fondeig

En total es van trobar seixanta-dos morts en una àrea de 12.400 metres quadrats, fet que, extrapolat a l'àrea total de la zona d'estudi (475.000 metres quadrats), indica que podria arribar-hi a haver unes 2.375 estructures de fondeig.

Conclusions

L’estudi conclou que:

1. La zona interior de la badia de Pollença es troba al límit de la càrrega ecològica per pressió d'embarcacions.

2. La zona d'estudi és plena de residus voluminosos (estructures utilitzades per al fondeig permanent). Es calcula que podria haver-n’hi entre 1.662 i 2.375, valors que es podrien incrementar amb el temps a causa del constant augment del sector nàutic.

3. El mal estat de conservació per excés d'embarcacions no només porta a un deteriorament ecològic de la zona, sinó que, a més, produeix desavinences socials i econòmiques.

4. La major part de la badia ha patit una modificació dels sediments, i presenta un substrat majoritàriament fangós amb poca capacitat resilient per a la regeneració de l’hàbitat.

L'impacte ecològic provocat per aquesta situació -més els altres problemes que no han estat estudiats en aquest informe-, sumat a la problemàtica social que genera, insta a la recuperació ambiental i a la millora de la regulació, i s’ha d’adequar a la capacitat de càrrega física actual de l'ecosistema. Una millora de la gestió dels fondejos i explotació de la zona d’estudi possibilitaria una disminució dels impactes sobre el medi (comunitat bentònica i qualitat de l’aigua) i una millora de la seguretat de la navegació i el bany.

Mitigació d’impactes

Per mitigar els impactes, els autors de l’informe proposen:

1. Eliminar embarcacions fondejades de manera permanent i posar en marxa un parc de fondejos ecològics.

2. Netejar el fons dels diferents residus marins (estructures de fondeig il·legals).

3. Vigilar la zona de manera activa per fer complir les lleis de seguretat i ecologia marítima.

4. Regular o limitar la velocitat de les embarcacions a la zona atesa la poca profunditat.

5. No abocar més sorra no biogènica a les platges d'Albercuix ni a zones adjacents sense estudis previs d'impacte ambiental.

6. Fer un seguiment periòdic de l’evolució ambiental de la zona d’estudi, prolongat en el temps, per tenir monitoritzada la zona.

7. Crear un pla de gestió i vigilància per fer complir les lleis i minimitzar els impactes existents a la zona.

Formentor

L’informe constata que a Formentor els impactes de les àncores damunt la praderia de posidònia es poden apreciar a simple vista. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Pollença reclama a la Demarcació de Costes de les Illes Balears que es tornin a col·locar les boies a la badia de Formentor per evitar els fondejos d’embarcacions.